Dia 19 de març de 1899 va sortir La Creu del Montseny, un setmanari iniciativa de Jacint Verdaguer, que en va ser el director. El diari, que té per subtítol “Setmanari Catòlich-Regionalista” i, per lema, In cruce salus, va sorgir de la idea del capellà torrellonès Segimon Peu-Ordeix (que posteriorment acabaria excomunicat i escrivint peces teatrals anticaòliques i novel·les pornogràfiques). Aquest va proposar al redactor de “La Voz de la Patria”, Serra i Boldú, de subvencionar un “setmanari catòlic regionalista” que agafàs les rendes de “La Voz de la Patria” (aquest va haver de tancar per “anèmia econòmica”, segons el mateix Valeri Serra”). Serra, alhora, ho va proposar a Verdaguer i, després de consultar-ho amb Torres i Bages, tots tres varen començar el projecte.
Quant a l’organització, el setmanari va heretar una secció fixa de La veu de la Patria titulada “Lo pa de Sant Antoni”. Aquesta secció estava a càrrec de Carles de Grassot, un clergue integrista, i es dedicava a fer un seguiment del moviment antonià a nivell català. Com a novetat pel que fa a les revistes de línia restauracionista catòlica d’aquell temps (com podria ser “La veu de Montserrat”), presenta una secció de passatemps i una correspondència literària amb els joves que hi enviaven col·laboracions.
“La Creu del Montseny” va treure onze monogràfics, dels quals podem destacar els següents: el número cinc (amb data del 16 d’abril de 1999), dedicat a la memòria de Rubió i Ors, que havia mort a principis de mes d’aquell mateix any; el número vint-i-nou, dedicat a Torras i Bages en motiu del seu nomenament com a bisbe de Vic; i el número quaranta-cinc, dedicat a Ramon Llull.
La línia i els objectius del setmanari catòlic-regionalista queden plasmats al primer número, en un article escrit per Jacint Verdaguer:
“Restaurar a Catalunya amb Jesucrist i per Jesucrist. Enllaçar les dues Catalunyes, espanyola i francesa, amb els vincles de la propaganda de la mateixa fe i la mateixa llengua. Cridar als germans de València i Mallorca en aquesta germanor. Afirmar la personalitat de Catalunya dintre la unitat espanyola, excitant a les demés regions, fins i tot a les Castelles, a restaurar sa vida pròpia, retornant a l’antiga unitat de la fe”.
L’inici de les acaballes del setmanari va començar per una disputa entre Verdaguer, Pey i Serra (aquests dos darrers també impulsors, juntament amb Verdaguer, de la revista), que va tenir com a conseqüència la rebaixa de la qualitat del paper. Finalment, “La Creu del Montseny” va tancar el 25 d’abril de 1900, després de cinquanta-vuit números. Amb tot, el va seguir “Lo Pensament Català”, una revista que també va ser dirigida per Verdaguer i que volia ser una continuació del setmanari catòlic-regionalista.
